Declinatore / Coniugatore Latino
FORMA PASSIVA: |
INDICATIVO |
PRESENTE |
I sing. | discrŭcĭor |
II sing. | discrŭcĭāris, discrŭcĭāre |
III sing. | discrŭcĭātur |
I plur. | discrŭcĭāmur |
II plur. | discrŭcĭamĭni |
III plur. | discrŭcĭantur |
IMPERFETTO |
I sing. | discrŭcĭābar |
II sing. | discrŭcĭabāris, discrŭcĭabāre |
III sing. | discrŭcĭabātur |
I plur. | discrŭcĭabāmur |
II plur. | discrŭcĭabamĭni |
III plur. | discrŭcĭabantur |
FUTURO SEMPLICE |
I sing. | discrŭcĭābor |
II sing. | discrŭcĭabĕris, discrŭcĭabĕre |
III sing. | discrŭcĭabĭtur |
I plur. | discrŭcĭabĭmur |
II plur. | discrŭcĭabimĭni |
III plur. | discrŭcĭabuntur |
PERFETTO |
I sing. | discruciatus, –a, –um sum |
II sing. | discruciatus, –a, –um es |
III sing. | discruciatus, –a, –um est |
I plur. | discruciati, –ae, –a sumus |
II plur. | discruciati, –ae, –a estis |
III plur. | discruciati, –ae, –a sunt |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | discruciatus, –a, –um eram |
II sing. | discruciatus, –a, –um eras |
III sing. | discruciatus, –a, –um erat |
I plur. | discruciati, –ae, –a eramus |
II plur. | discruciati, –ae, –a eratis |
III plur. | discruciati, –ae, –a erant |
FUTURO ANTERIORE |
I sing. | discruciatus, –a, –um ero |
II sing. | discruciatus, –a, –um eris |
III sing. | discruciatus, –a, –um erit |
I plur. | discruciati, –ae, –a erimus |
II plur. | discruciati, –ae, –a eritis |
III plur. | discruciati, –ae, –a erunt |
PRESENTE |
I sing. | discrŭcĭer |
II sing. | discrŭcĭēris, discrŭcĭēre |
III sing. | discrŭcĭētur |
I plur. | discrŭcĭēmur |
II plur. | discrŭcĭemĭni |
III plur. | discrŭcĭentur |
IMPERFETTO |
I sing. | discrŭcĭārer |
II sing. | discrŭcĭarēris, discrŭcĭarēre |
III sing. | discrŭcĭarētur |
I plur. | discrŭcĭarēmur |
II plur. | discrŭcĭaremĭni |
III plur. | discrŭcĭarentur |
PERFETTO |
I sing. | discruciatus, –a, –um sim |
II sing. | discruciatus, –a, –um sis |
III sing. | discruciatus, –a, –um sit |
I plur. | discruciati, –ae, –a simus |
II plur. | discruciati, –ae, –a sitis |
III plur. | discruciati, –ae, –a sint |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | discruciatus, –a, –um essem |
II sing. | discruciatus, –a, –um esses |
III sing. | discruciatus, –a, –um esset |
I plur. | discruciati, –ae, –a essemus |
II plur. | discruciati, –ae, –a essetis |
III plur. | discruciati, –ae, –a essent |
IMPERATIVO |
PRESENTE |
II sing. | discrŭcĭāre |
II plur. | discrŭcĭamĭni |
FUTURO |
II sing. | discrŭcĭātor |
III sing. | discrŭcĭātor |
II plur. | – |
III plur. | discrŭcĭantor |
PARTICIPIO |
PERFETTO |
discruciatus, –a, –um |
INFINITO |
PRESENTE |
discrŭcĭāri |
PERFETTO |
Singolare: | discruciatus, –a, –um esse |
Plurale: | discruciati, –ae, –a esse |
FUTURO |
discruciatum esse |
GERUNDIVO |
discrŭcĭandus, –a, –um |
SUPINO |
discruciatu |
Sfoglia il dizionario
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:DISCRUCIOR100}}
---CACHE---
|
I nostri siti:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|