Declinatore / Coniugatore Latino
FORMA PASSIVA: |
INDICATIVO |
PRESENTE |
I sing. | praefulcĭor |
II sing. | praefulcīris, praefulcīre |
III sing. | praefulcītur |
I plur. | praefulcīmur |
II plur. | praefulcimĭni |
III plur. | praefulciuntur |
IMPERFETTO |
I sing. | praefulciēbar |
II sing. | praefulciebāris, praefulciebāre |
III sing. | praefulciebātur |
I plur. | praefulciebāmur |
II plur. | praefulciebamĭni |
III plur. | praefulciebantur |
FUTURO SEMPLICE |
I sing. | praefulcĭar |
II sing. | praefulciēris, praefulciēre |
III sing. | praefulciētur |
I plur. | praefulciēmur |
II plur. | praefulciemĭni |
III plur. | praefulcientur |
PERFETTO |
I sing. | praefultus, –a, –um sum |
II sing. | praefultus, –a, –um es |
III sing. | praefultus, –a, –um est |
I plur. | praefulti, –ae, –a sumus |
II plur. | praefulti, –ae, –a estis |
III plur. | praefulti, –ae, –a sunt |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | praefultus, –a, –um eram |
II sing. | praefultus, –a, –um eras |
III sing. | praefultus, –a, –um erat |
I plur. | praefulti, –ae, –a eramus |
II plur. | praefulti, –ae, –a eratis |
III plur. | praefulti, –ae, –a erant |
FUTURO ANTERIORE |
I sing. | praefultus, –a, –um ero |
II sing. | praefultus, –a, –um eris |
III sing. | praefultus, –a, –um erit |
I plur. | praefulti, –ae, –a erimus |
II plur. | praefulti, –ae, –a eritis |
III plur. | praefulti, –ae, –a erunt |
PRESENTE |
I sing. | praefulcĭar |
II sing. | praefulciāris, praefulciāre |
III sing. | praefulciātur |
I plur. | praefulciāmur |
II plur. | praefulciamĭni |
III plur. | praefulciantur |
IMPERFETTO |
I sing. | praefulcīrer |
II sing. | praefulcirēris, praefulsirēre |
III sing. | praefulcirētur |
I plur. | praefulcirēmur |
II plur. | praefulcirēmini |
III plur. | praefulcirentur |
PERFETTO |
I sing. | praefultus, –a, –um sim |
II sing. | praefultus, –a, –um sis |
III sing. | praefultus, –a, –um sit |
I plur. | praefulti, –ae, –a simus |
II plur. | praefulti, –ae, –a sitis |
III plur. | praefulti, –ae, –a sint |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | praefultus, –a, –um essem |
II sing. | praefultus, –a, –um esses |
III sing. | praefultus, –a, –um esset |
I plur. | praefulti, –ae, –a essemus |
II plur. | praefulti, –ae, –a essetis |
III plur. | praefulti, –ae, –a essent |
IMPERATIVO |
PRESENTE |
II sing. | praefulcīre |
II plur. | praefulcimĭni |
FUTURO |
II sing. | praefulcītor |
III sing. | praefulcītor |
II plur. | – |
III plur. | praefulciuntor |
PARTICIPIO |
PERFETTO |
praefultus, –a, –um |
INFINITO |
PRESENTE |
praefulcīri |
PERFETTO |
Singolare: | praefultus, –a, –um esse |
Plurale: | praefulti, –ae, –a esse |
FUTURO |
praefultum esse |
GERUNDIVO |
praefulciendus, –a, –um |
SUPINO |
praefultu |
Sfoglia il dizionario
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:PRAEFULCIOR100}}
---CACHE---
|
I nostri siti:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|