Declinatore / Coniugatore Latino
FORMA PASSIVA: |
INDICATIVO |
PRESENTE |
I sing. | dīnoscor |
II sing. | dīnoscĕris, dīnoscĕre |
III sing. | dīnoscĭtur |
I plur. | dīnoscĭmur |
II plur. | dīnoscimĭni |
III plur. | dīnoscuntur |
IMPERFETTO |
I sing. | dīnoscēbar |
II sing. | dīnoscebāris, dīnoscebāre |
III sing. | dīnoscebātur |
I plur. | dīnoscebāmur |
II plur. | dīnoscebamĭni |
III plur. | dīnoscebantur |
FUTURO SEMPLICE |
I sing. | dīnoscar |
II sing. | dīnoscēris, dīnoscēre |
III sing. | dīnoscētur |
I plur. | dīnoscēmur |
II plur. | dīnoscemĭni |
III plur. | dīnoscentur |
PERFETTO |
I sing. | dignotus, –a, –um sum |
II sing. | dignotus, –a, –um es |
III sing. | dignotus, –a, –um est |
I plur. | dignoti, –ae, –a sumus |
II plur. | dignoti, –ae, –a estis |
III plur. | dignoti, –ae, –a sunt |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | dignotus, –a, –um eram |
II sing. | dignotus, –a, –um eras |
III sing. | dignotus, –a, –um erat |
I plur. | dignoti, –ae, –a eramus |
II plur. | dignoti, –ae, –a eratis |
III plur. | dignoti, –ae, –a erant |
FUTURO ANTERIORE |
I sing. | dignotus, –a, –um ero |
II sing. | dignotus, –a, –um eris |
III sing. | dignotus, –a, –um erit |
I plur. | dignoti, –ae, –a erimus |
II plur. | dignoti, –ae, –a eritis |
III plur. | dignoti, –ae, –a erunt |
PRESENTE |
I sing. | dīnoscar |
II sing. | dīnoscāris, dīnoscāre |
III sing. | dīnoscātur |
I plur. | dīnoscāmur |
II plur. | dīnoscamĭni |
III plur. | dīnoscantur |
IMPERFETTO |
I sing. | dīnoscĕrer |
II sing. | dīnoscerēris, dīnoscerēre |
III sing. | dīnoscerētur |
I plur. | dīnoscerēmur |
II plur. | dīnosceremĭni |
III plur. | dīnoscerentur |
PERFETTO |
I sing. | dignotus, –a, –um sim |
II sing. | dignotus, –a, –um sis |
III sing. | dignotus, –a, –um sit |
I plur. | dignoti, –ae, –a simus |
II plur. | dignoti, –ae, –a sitis |
III plur. | dignoti, –ae, –a sint |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | dignotus, –a, –um essem |
II sing. | dignotus, –a, –um esses |
III sing. | dignotus, –a, –um esset |
I plur. | dignoti, –ae, –a essemus |
II plur. | dignoti, –ae, –a essetis |
III plur. | dignoti, –ae, –a essent |
IMPERATIVO |
PRESENTE |
II sing. | dīnoscĕre |
II plur. | dīnoscimĭni |
FUTURO |
II sing. | dīnoscĭtor |
III sing. | dīnoscĭtor |
II plur. | – |
III plur. | dīnoscuntor |
PARTICIPIO |
PERFETTO |
dignotus, –a, –um |
INFINITO |
PRESENTE |
dīnosci |
PERFETTO |
Singolare: | dignotus, –a, –um esse |
Plurale: | dignoti, –ae, –a esse |
FUTURO |
dignotum esse |
GERUNDIVO |
dīnoscendus, –a, –um |
SUPINO |
dignotu |
Sfoglia il dizionario
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:DINOSCOR100}}
---CACHE---
|
I nostri siti:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|