Declinatore / Coniugatore Latino
PRESENTE |
I sing. | dēlēnĭo |
II sing. | dēlēnis |
III sing. | dēlēnit |
I plur. | dēlēnīmus |
II plur. | dēlēnītis |
III plur. | dēlēnĭunt |
IMPERFETTO |
I sing. | dēlēniēbam |
II sing. | dēlēniēbas |
III sing. | dēlēniēbat |
I plur. | dēlēniebāmus |
II plur. | dēlēniebātis |
III plur. | dēlēniēbant |
FUTURO SEMPLICE |
I sing. | dēlēnĭam |
II sing. | dēlēnĭes |
III sing. | dēlēnĭet |
I plur. | dēlēniēmus |
II plur. | dēlēniētis |
III plur. | dēlēnĭent |
PERFETTO |
I sing. | delenii o delenivi |
II sing. | deleniisti o delenivisti |
III sing. | deleniit o delenivit |
I plur. | deleniĭmus o delenivĭmus |
II plur. | deleniistis o delenivistis |
III plur. | deleniērunt o delenivērunt, ēre |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | deleniĕram o delenivĕram |
II sing. | deleniĕras o delenivĕras |
III sing. | deleniĕrat o delenivĕrat |
I plur. | delenierāmus o deleniverāmus |
II plur. | delenierātis o deleniverātis |
III plur. | deleniĕrant o delenivĕrant |
FUTURO ANTERIORE |
I sing. | deleniĕro o delenivĕro |
II sing. | deleniĕris o delenivĕris |
III sing. | deleniĕrit o delenivĕrit |
I plur. | delenierĭmus o deleniverĭmus |
II plur. | delenierĭtis o deleniverĭtis |
III plur. | deleniĕrint o delenivĕrint |
PRESENTE |
I sing. | dēlēnĭam |
II sing. | dēlēnĭas |
III sing. | dēlēnĭat |
I plur. | dēlēniāmus |
II plur. | dēlēniātis |
III plur. | dēlēnĭant |
IMPERFETTO |
I sing. | dēlēnīrem |
II sing. | dēlēnīres |
III sing. | dēlēnīret |
I plur. | dēlēnirēmus |
II plur. | dēlēnirētis |
III plur. | dēlēnīrent |
PERFETTO |
I sing. | deleniĕrim o delenivĕrim |
II sing. | deleniĕris o delenivĕris |
III sing. | deleniĕrit o delenivĕrit |
I plur. | delenierĭmus o deleniverĭmus |
II plur. | delenierĭtis o deleniverĭtis |
III plur. | deleniĕrint o delenivĕrint |
PIUCHEPERFETTO |
I sing. | deleniissem o delenivissem |
II sing. | deleniisses o delenivisses |
III sing. | deleniisset o delenivisset |
I plur. | deleniissēmus o delenivissēmus |
II plur. | deleniissētis o delenivissētis |
III plur. | deleniissent o delenivissent |
IMPERATIVO |
PRESENTE |
II sing. | dēlēni |
II plur. | dēlēnīte |
FUTURO |
II sing. | dēlēnīto |
III sing. | dēlēnīto |
II plur. | dēlēnitōte |
III plur. | dēlēniunto |
|
PARTICIPIO |
PRESENTE |
dēlēniens, –ientis |
FUTURO |
delenitūrūs, –a, –ūm |
INFINITO |
PRESENTE |
dēlēnīre |
PERFETTO |
deleniisse o delenivisse |
FUTURO |
Singolare: | delenitūrūm, –am, –ūm esse |
Plurale: | delenitūros, –as, –a esse |
GERUNDIO |
Genitivo: | dēlēniendi |
Dativo: | dēlēniendo |
Accusativo: | ad dēlēniendum |
Ablativo: | dēlēniendo |
SUPINO |
delenitum |
Vedi la forma passiva di questo lemma
Sfoglia il dizionario
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:DELENIO100}}
---CACHE---
|
I nostri siti:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|